Lactarius indigo
  | |||||||||
| Dades | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Russulales | ||||||||
| Família | Russulaceae | ||||||||
| Gènere | Lactarius | ||||||||
| Espècie | Lactarius indigo Fr., 1838 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus indigo | ||||||||
| Sinònims | |||||||||
.svg){kind=icon}
Lactarius indigo, és una espècie de fong comestible de la família Russulàcia. El seu basidiocarp presenta colors que van des del blau fosc en espècimens frescos al gris blavós pàl·lid en els més vells. La "llet", o làtex, que emana quan el teixit del bolet és tallat o trencat —una característica comuna a tots els membres del gènere Lactari— també és de color blau indi, però lentament es torna verd en entrar en contacte amb l'aire. El Píleu sol mesurar entre 5 i 15 centímetres de diàmetre, i l'estípit aconsegueix entre 2 i 8 centímetres de longitud i entre 1 i 2,5 cm de gruix.
És una espècie d'àmplia distribució, i pot trobar-se a l'est d'Amèrica del Nord, l'est d'Àsia i a Centreamèrica.[3][4] L. indigo creix tant en boscos caducifolis com de coníferes, on forma micorrizes amb roures i pins.
Taxonomia
[modifica]Va ser descrita per primera vegada en 1822 com Agaricus indigo pel micòleg nord-americà Lewis David de Schweinitz, i situada en el gènere Lactarius en 1838, pel suec Elias Magnus Fries.
Hesler i Smith, en el seu estudi de 1960 de les espècies nord-americanes de Lactarius, la defineixen com a espècie tipus de la subsección Caerulei, un grup caracteritzat pel seu làtex i el barret blaus.[5] El nom de l'espècie indigo significa, en llatí, "blau".[6] En anglès té diversos noms comuns com indigo milk cap —literalment "barret lletós indi"—,[7] indigo Lactarius —"Lactarius indi"—,[8] o blue Lactarius —"Lactarius blau"—.[9] Al centre de Mèxic, és conegut com a añil, blau, fong blau, zuin, zuine. A Veracruz i en Pobla també se l'anomena quexque (que significa "blava").[10]
Descripció
[modifica]Característiques microscòpiques
[modifica]Les espores són translúcides (hialines), de forma el·líptica o gairebé esfèriques. Les seves dimensions oscil·len entre 7 i 9 µm de llarg entre 5,5 i 7,5 d'ample.[11] Per mitjà del Microscopi electrònic de rastreig poden observar-se reticulacions en la superfície de les espores.[12] Els basidis sostenen quatre espores d'entre 37 i 45 µm de llarg i de 8 a 10 d'ample.[13] Els pleurocistidis tenen entre 40 i 56 µm de llarg i entre 6,4 i 8 d'amplada, i tenen forma de fus, amb l'àpex molt estret. Els cheilocistidis són abundants, i les seves dimensions oscil·len entre 40 i 45,6 µm de llarg i entre 5,6 i 7,2 d'ample.[14]
Espècies similars
[modifica]El característic color blau del cos fructífer i del làtex fa que aquesta espècie sigui fàcilment recognoscible. Existeixen altres Lactarius que presenten tonalitats blavoses:
- L. paradoxus, trobada en l'est d'Amèrica del Nord,[15] el barret del qual és de color blau grisenc en la seva etapa jove, però el peu i el làtex són d'un color que oscil·la entre el marró vermellós i el marró blavós;
- L. chelidonium, el barret del qual pot ser blau grisenc, groguenc o marró groguenc, i làtex entre groguenc i marró;
- L. quieticolor, la carn del qual és blavosa al barret i entre taronja i taronja vermellós a la base del peu.[16]
Hàbitat i distribució
[modifica]Aquest bolet forma micorriza amb pins i roures, creixent sobretot durant la tardor. Es troba arreu del món amb l'excepció d'Europa.
Compostos bioactius
[modifica]El color blau de L. indigo es deu principalment al pigment químic anomenat azulè. El compost, 1-estearoiloximetilen-4-metil-7-isopropenazulè, extret i purificat del cos fructífer, és únic d'aquesta espècie.[17]
Referències
[modifica]- ↑ «Russulales News Nomenclature: Lactarius indigo». The Russulales News Team, 2007. Arxivat de l'original el 2011-06-06. [Consulta: 21 setembre 2009].
- ↑ Kuntze O.. Revisio Generum Plantarum (en llatí). Leipzig, Germany: A. Felix, 1891, p. 857.
- ↑ Watling, Roy. Tropical Mycology (en anglès). CABI, 2002, p. 6. ISBN 9780851997933 [Consulta: 2 març 2017].
- ↑ Flores, Roberto; Honrubia, Mario; Días, Gisela «Caracterización de cepas de Lactarius sección Deliciosi de Guatemala y su comparación con cepas europeas de L. deliciosus.» (en castellà). Revista mexicana de micología, 26, pàg. 51-55 [Consulta: 9 setembre 2012].
- ↑ Hesler, L. R., Smith, A. H. «Studies on Lactarius-I: The North American Species of Section Lactarius.». Brittonia, 12, 1960, p. 119-39. ISSN: 0007196X.
- ↑ Roody, W. C.. Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Lexington, Ky: University Press of Kentucky, 2003, p. 93. ISBN 0-8131-9039-8 [Consulta: 24=09-2009].
- ↑ Arora D.. Mushrooms Demystified: A Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi. Berkeley, California: Ten Speed Press, 1986. ISBN 0-89815-169-4.
- ↑ Roody, W. C.. Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Lexington, Ky: University Press of Kentucky, 2003, p. 93. ISBN 0-8131-9039-8 [Consulta: 24=09-2009].
- ↑ Fergus, C. L.. Common Edible and Poisonous Mushrooms of the Northeast. Stackpole Books, 2003, p. 32. ISBN 978-0811726412 [Consulta: 24 setembre 2009].
- ↑ Montoya, L., Bandala, V. M. «Additional new records on Lactarius from Mexico». Mycotaxon, 57, 1996, p. 425-50. ISSN: 0093-4666.
- ↑ Roody, W. C.. Mushrooms of West Virginia and the Central Appalachians. Lexington, Ky: University Press of Kentucky, 2003, p. 93. ISBN 0-8131-9039-8 [Consulta: 24=09-2009].
- ↑ Montoya, L., Bandala, V. M. «Additional new records on Lactarius from Mexico». Mycotaxon, 57, 1996, p. 425-50. ISSN: 0093-4666.
- ↑ Hesler and Smith, p. 68.
- ↑ Montoya, L., Bandala, V. M. «Additional new records on Lactarius from Mexico». Mycotaxon, 57, 1996, p. 425-50. ISSN: 0093-4666.
- ↑ Miller, Jr., O. K. & Miller, H. H.,. North American Mushrooms: a Field Guide to Edible and Inedible Fungi. Guilford, Conn: Falcon Guide, 2006, p. 87. ISBN 0-7627-3109-5 [Consulta: 24 setembre 2009].
- ↑ Arora D.. Mushrooms Demystified: A Comprehensive Guide to the Fleshy Fungi. Berkeley, California: Ten Speed Press, 1986. ISBN 0-89815-169-4.
- ↑ Harmon, A.D.; Weisgraber, K. H.; Weiss, U. «Preformed azulene pigments of Lactarius indigo (Schw.) Fries (Russulaceae, Basidiomycetes)». Cellular and Molecular Life Sciences, 36, 1, 1979, p. 54-56. ISSN: 1420-682X.
Enllaços externs
[modifica]- hongosdelhaya.blogspot.com
- Mushroom Expert by Michael Kuo
- Rogers Mushrooms Arxivat 2008-07-05 a Wayback Machine. by Roger Phillips
- YouTube Video:Fongs del Parc "El Faig" - Lactarius indigo per Armando López i Juventino García, Institut de Genètica Forestal Universitat Veracruzana